A continuació us oferim una breu justificació de com l'ús del Kapla pot contribuir a la millora de les competències bàsiques com a eix fonamental del currículum:
Competència comunicativa i lingüística: el diàleg entre els infants és fonamental per tal de poder dur a terme una tasca col·lectiva. Durant el joc, els alumnes es veuran avesats al contrast d'opinions, i es veuran obligats a prendre decisions a través del diàleg i l'argumentació de les opinions personals.
Competència artística i cultural: el Kapla és per definició un joc que potencia la creativitat, la imaginació i en conseqüència la creació artística. D'altra banda, resulta de gran utilitat a l'hora de plantejar el pas a la imatge bidimensional a la tridimensional. El joc creix i es desenvolupa al mateix temps que la persona que hi juga. És un joc evolutiu que permet sobrepassar els seus límits : objecte simple i primitiu els petits taulons de fusta , element abstracte, es transforma en forma de joguina.
Tractament de la informació i competència digital: en el joc Kapla, l'alumne rep informació i ha de ser capaç d'interpretar-la de la manera més adequada per tal d'assolir el seu objectiu. Aquesta informació pot presentar-se en diversos formats, imatges, vídeos, instruccions orals. No obstant, les animacions Kapla en centres educatius es centren en la informació oral i l'ús d'imatges bidimensionals que l'alumne pot consultar.
Competència matemàtica: ajuda als nens a adquirir nocions fonamentals de geometria, física i tecnologia, tot introduint-lo en el món de l'art, les formes i els volums, ja que, com hem dit, es tracta d'un joc de construcció i, com a tal, ha de tenir en compte certs càlculs i processos de raonament de tipus matemàtic.
A més a més, existeix una relació matemàtica de nombres imparells entre les proporcions de la peça: tres gruixos equivalen a una amplada, cinc amplades es corresponen amb una llargada ; a partir d'aquí, poden plantejar-se múltiples situacions matemàtiques relacionades amb les proporcions matemàtiques.
Competència per aprendre a aprendre: el Kapla, com a joc de construcció, exigeix la planificació del procés més adequat a seguir, la revisió constant del mateix i la valoració del resultat final. Destreses que contribueixen al desenvolupament de les habilitats per participar activament en el propi procés aprenentatge i ser capaç de prendre consciència del mateix.
Competència en autonomia i iniciativa personal: si bé el Kapla és un joc col·lectiu, és important que l'alumne adquireixi la confiança suficient en ell mateix i l'autoestima necessària per tal de poder aportar al grup les seves pròpies idees i iniciatives, de manera que alhora que forma part d'una col·lectivitat es desenvolupa com a individu de manera autònoma.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: dins d'aquest àmbit, l'alumne és convidat a observar la realitat, a plantejar-se preguntes i a formular hipòtesis sobre allò que ha observat. L'ús del Kapla pot contribuir al desenvolupament d'aquest tipus de raonament, ja que l'alumne pot observar allò que vol construir en una imatge bidimensional i plantejar-se la millor manera de dur-ho a terme en tres dimensions, alhora, l'alumne pot formular hipòtesis sobre les diverses possibilitats de combinació de les “fustetes” per tal de que la construcció sigui estable.
Competència social i ciutadana: a través d'aquesta competència l'alumne ha de conèixer la seva realitat social i ciutadana, així com desenvolupar les actituds necessàries per tal d'integrar-se plenament en el teixit social en l'edat adulta. Un dels contextos socials més importants per l'infant és el context escolar i és allí on, a través de la convivència diària i de la participació en activitats de tipus col·lectiu i cooperatiu com el Kapla, l'alumne anirà descobrint quina és la millor manera de relacionar-se amb els seus companys i les actituds que faciliten una convivència pacífica i harmònica.